L’ARRÒS

L’origen de l’arròs i el seu cultiu com a aliment sembla remuntar aproximadament a 7000 anys AC, sempre lligat a mites i llegendes de diferents cultures, que el consideraven un aliment regal dels déus.

Procedeix del sud-est asiàtic, concretament de l’àrea de l’Índia i la Xina. Des d’aquests països es va difondre per tot el món a través de diferents rutes comercials, el que va propiciar la seva expansió. Però no va ser fins a principis de l’era cristiana quan es va generalitzar el seu cultiu en els països mediterranis, sobretot del nord d’Àfrica.

A Europa va arribar amb l’expansió de l’Imperi Romà, però la seva acceptació va ser molt escassa, ja que s’emprava només com a medicament en forma de cocció, on s’obtenia el “aigua d’arròs”, que tenia com a principal virtut ser un bon emolient .

Entorn del segle X els àrabs el van introduir a Espanya, ia ells hem seu nom: “ar-rroz”. El conrear en els aiguamolls valencians i andalusos, d’aquí la seva trobada amb tres ingredients importants de la nostra cuina: l’oli d’oliva, el safrà i l’all, que van possibilitar noves aplicacions de les que fins aquell moment s’havien fet amb aquest cereal. Al segle XV passa a Itàlia, i en el XVI és introduït al continent americà per Cristóbal Colón.